•Descripció del recorregut:  eixem el cotxe en el pàrquing del Coll d’Estenalles i seguim la carretera pel marge esquerre en direcció a Mura fins a arribar a la primera corba passada l'oficina del centre d'informació del parc.Allí, saltem la cadena i entrem en una petita esplanada de terra, i prenem un corriol per la cantonada dreta just on hi ha un gran monticle de pedres i el resseguim cap avall fins a saltar de nou a la carretera. En aquest punt, creuem la carretera i busquem un sender en baixada just de front i una mica a la dreta que ens va portant per una canaleta i sempre prenent en algun desviament, cap a la dreta, i que al final ens porta de nou a la carretera. En aquesta corba seguim la carretera pel marge esquerre i quan veiem un munt de pedres, saltem la tanca protectora i baixem entre el bosc, fins al fons de la riera i l'anem resseguint, sempre o bé per l'interior o per unes dreceres curtes en paral·lel per evitar trams exposats de pedres i que estan marcats per fites de pedres o pintura groga. Anirem baixant fins a estar una mica més enllà de la referència de la Falconera i on un gran roquetar ens permet creuar la riera a l'altre costat i vegem que podem per fi donar passos en plànol i enfilem el sender que veiem clarament que ens treu de la canal i ens permet anar guanyant altura, portant-nos en direcció a la carretera i que en arribar gairebé a l'altura de la mateixa, anem seguint en paral·lel fins al pàrquing utilitzat per anar a la Casa de la Vall. Creuem la carretera, saltem la tanca de protecció i prenem un camí en baixada per una zona entre roquetar i terrossa i que després d'uns pocs minuts entre el bosquet, ens fa saltar a un pista de terra de vehicles, just en una corba on hi ha tres possibles adreces; esquerra de front, ens porta a la carretera a l'altura de l'encreuament de Sant Lleir, a la dreta remuntar la riera i a zones de cultiu i d'enfront a la Casa de la Vall. En aquest punt podem remullar-nos i refrescar-nos en la font que hi ha al costat d'una bassa en un jardinet. Després d'això, saltem de nou al camí i el seguim durant uns metres i anem deixant els camins que ens surtin a la dreta en pujada i en uns 800 metres arribem just sota una línia elèctrica, on veiem unes marques blanques en forma de signe igual “=” que remunten fins a una altra pista i que la travessem i segueix remuntant fins a un petit pla. En aquest punt veiem a la dreta un corriol que s'introdueix en el bosc i que va remuntant per la carena primer passant per l'Ocell de Pedra i després fins a aconseguir La Carena d’els Emprius, on en arribar al final de la pujada i en posar-se en plànol, prenem el camí en direcció a la dreta i que ens porta passant pel Cau dels Emboscats i pel Queixal Corcat, al final de la carena i on podem agafar bé per l'esquerra pel camí o bé per la dreta desgrimpant entre una canal del roquetar que ens trobem. En arribar al collet surt un camí cap avall i és el que primer entre el bosc i després per un gran roquetar ens porta al Collet del Llor i d'allí sense fer cas als diferents camins que ens van sortint a esquerra (Font del Llor i El Marquet) i a la dreta (Font de la Guineu i carretera de Mura), nosaltres sempre seguim de front i cap amunt fins a arribar a un nou coll on a l'esquerra ens contínua el GR (vermell i blanc) que ens porta a la Canal del Llor (la ref. és passar un gran despreniment que està assenyalat actualment amb un cartell d'avís) i que en sortir a la mateixa continuem cap amunt fins a trobar un senyal amb un desviament a l'esquerra que prenem i que ens portaria a la zona de la Cova Simanya. Nosaltres després de passar un petit roqueta i abans de sortir al camí més frondós prenem un caminet que surt a l'esquerra en mitja pujada entre el bosc i que ens porta en pocs metres a la Cova del Triangle. Des d'allí, no retrocedim, sinó que seguim en diagonal i a l'esquerra en pujada i anem remuntant ajudant-nos de les branques, arrels i pedres, fins a sortir al clar d'un gran roquetar situat a les faldes del Montcau, on anem fent una diagonal a la dreta fins a just trobar el camí que voreja el mateix. Quan hi haguem arribat,a l'esquerra ens portaria a Coll d´Eres i nosaltres ho prenem cap a la dreta i ho seguim durant molta estona, sempre mantenint l'altura i sense deixar-ho en alguns dels punts on vegem que hi ha possibles desviaments cap avall, passant per sota del Montcau i les Roques de la Coca (hem d'estar molt atents perquè és un camí perillós en cas de pluja i fred, doncs pot haver-hi gel i hi ha unes caigudes de molt desnivell). En aquest punt i abans de trobar-nos en una corba molt pronunciada on al capdavant se situa la Roca Foradada, surt un camí cap amunt a l'esquerra que comença amb una grimpada per unes roques i el primer pas de les quals és una mica complicat sinó s'està entrenat o es té por, però després ja és una canal fàcil just fins a arribar a l'últim tram final al peu del Montcau, que torna a ser en grimpada i amb possible caiguda perillosa (i més en cas d'humitat i fred…). Arribem al cim del Montcau i després de passar la taula d'orientació, baixem pel roquetar i per la dreta anem baixant en direcció a Coll d’Estenalles, però just quan es posa pla surt un camí a la dreta que voreja a mitja altura per la zona ombria i entre bosquet i roquetars, ens porta a un collet situat entre els Cortins i el Montcau. No tenim una altra alternativa que anar baixant la canal per una zona terrossa i amb una gran rasa fins que hi ha un punt on es bifurca i que nosaltres prenem cap a esquerra i sortim a una gran balma que al principi ens fa anar ajupits i que després ja es fa més alta i en arribar a la primera corba, deixem el camí de front i agafem el de l'esquerra que de seguida remunta per la roca amb ajuda d'uns graons fixats en la paret i unes cordes. Quan hàgim creuat i deixat enrere aquest pas equipat i el camí ja ens permeti seguir en pla i entre el bosc, arribem a un petit clar, on a l'esquerra hi ha una gran roca amb una corda (normalment sempre està humit i per tant complica la pujada)… aquí podem optar per dues solucions, si estem avesats i està sec, pujar per la corda i sinó seguir pel camí que surt de front i que voreja tot el roquetar d'els Cortins, fins que en arribar al final del mateix ja dóna la volta en sentit contrari i enfila cap amunt per un roquetar on hi ha uns graons d'ajuda picats a la roca i que ens permet aconseguir el cim on hi ha una petita capella amb un llibre de registre de visites en honor d'un excursionista (si abans hem optat per pujar per la corda aconseguirem el mateix punt). Ara podem fer al camí al revés, baixar per la corda o retrocedir i desfer fins al punt d'origen, o bé hi ha una altra possibilitat, però més complexa i perillosa, només per a gent amb confiança i entrenada a baixar per cordes en trams més llargs i amb més caiguda. En aquest cas, baixem l'últim tram de pujada i en comptes de prendre el camí cap a la dreta d'on veníem a l'anada, seguim de front fins a travessar el bosc i sortir a una gran esplanada on davant veiem unes fites amb pedres que ens marquen la senda de la canal de baixada per una canal exposada on una corda ens permet salven un desnivell d'uns 25 m de caiguda i que si ens atrevim ens evita molt camí. Hi ha perill i és exposat. Sigui com sigui, nosaltres ens situem en el punt de partida i que és el final del tram equipat, d'allí seguim sempre cap a l'esquerra i anem seguint el camí que passa a mitja altura pel roquetar que està molt marcat amb fites de pedra i que en l'actualitat la Diputació està arreglant picant les zones de pedra per fer els passos perillosos i relliscosos menys exposats i que ens porta a la carretera de Mura just en la corba següent de la baixada del Coll d’Estenalles. Pel que només ens queda seguir la carretera pel marge esquerre en pujada uns pocs metres, passar el Coll i aconseguir el pàrquing.
|
