•Descripció del recorregut:  l recorregut comença a Begues, concretament al carrer Onze de Setembre, i des d'aquí ens encaminem en direcció al cementiri d'aquesta població, creuant la carretera que va de Gavà a Olesa de Bonesvalls, i seguint, una vegada a l'altre costat de la mateixa, la pista forestal que porta a la Plana Novella.Deixarem a la nostra esquerra diversos carrers i una pista que porta al cementiri, i una vegada depassada aquesta, prendrem la següent que trobem al mateix costat, i que té les marques del GR 92-3. Sense deixar-la, i després de creuar dues cadenes que impedeixen el pas als cotxes, uns metres després de la segona, trobem una bifurcació, una divisió de la pista en dues branques, la de l'esquerra que puja a l'alt de la Desfeta, coronada amb la seva torre de vigilància contra incendis, i la branca de la dreta, per on segueixen les marques vermelles i blanques del sender de gran recorregut, que després de passar al costat de les ruïnes de la Clota i el seu pou, porta fins a la Collada de la Clota, on trobem el GR 92 principal. Nosaltres seguim per aquesta última girant a la dreta a la bifurcació. Arribats a la Collada de la Clota, ens trobem amb una confluència de diversos camins, nosaltres seguirem recte com si volguéssim continuar baixant per la pista que tenim davant nostre, però just al costat de la mateixa, a l'esquerra, trobarem un petit corriol (marques vermelles i blanques del GR 92), que és el que seguirem per envoltats de bosc baix, i ja al seu tram final d'alguns pins, anar resseguint la base de la Desfeta fins a enllaçar amb la pista que baixa des de el Castell d´Eramprunya fins a les ruïnes de Can Bassoles. Una vegada a la pista de terra vermellosa, girem cap a l'esquerra, per anar pujant gradualment fins a arribar al peu de l'edificació del castell i de l'Ermita de Sant Miquel. Actualment no es pot accedir a les ruïnes d'ambdues construccions excepte a les visites guiades que s'organitzen cada segon diumenge del mes, però podem accedir fins al reixat d'entrada abandonant el GR 92, que venim seguint des de la Collada de la Clota, i prenent un camí que a mà esquerra ens portarà fins a ella. A l'interior del recinte, ara barrat i prohibida la seva entrada, després de pujar uns metres, es troba l'ermita de Sant Miquel del Sitjar, i al seu costat un pas que porta al pont pel qual s'accedeix a les ruïnes del Castell d´Eramprunya. De nou al sender del GR, iniciem el descens cap a Bruguers, però després d'uns metres baixant, a una petita esplanada que trobem, hem d'abandonar el camí que portem, per seguir recte conforme baixem, en direcció S, i trobar un petit caminet que s'interna al bosc i que després de superar una petita paret de pedra seca, contínua amb marcada orientació SE per portar-nos fins a les ruïnes de la segona de les ermites que visitarem avui, l'antiga ermita de Bruguers de la qual només queden part d'alguns dels seus murs. Desfem el sender que ens ha portat fins a allà i tornem al punt on ens hem separat del camí de baixada, i reprenent les marques del GR-92, baixem fins a l'ermita de Bruguers, al costat de la carretera que puja de Gavà a Begues, trobant-nos prèviament, a pocs metres d'arribar al temple religiós, una de les meravelles que l'erosió ha anat cisellant sobre una pedra, la Roca Foradada, una gran roca perforada per un immens forat. Una vegada en l'ermita de Bruguers arribarem fins a la carretera, girem a la dreta per baixar uns metres per ella, i seguint les marques vermelles i blanques, creuarem l'asfalt i seguirem per un estret carreró que ens traurà de la urbanització i ens introduirà al bosc, primer amb una baixada de forta inclinació, per més endavant continuar per un sender tancat al bosc que porta fins a la pista forestal que ve de Ca n´Amat. Abans de sortir a aquest ample camí, trobem a mà esquerra conforme anem baixant, la Font de la Salamandra o del Miracle. Ja a la pista forestal, girem de nou a la dreta, i continuem baixant, fins a arribar a la masia de Ca n´Amat, on cal passar al costat de la construcció principal, i en arribar a una petita plaça central trobem una tanca de matolls on les marques vermelles i blanques del GR que venim seguint, giren a l'esquerra per després de baixar uns pocs metres més. En creuar el Torrent de la Font del Ferro, el camí gira a la dreta, i deixa de baixar per començar a pujar, gradualment primer i de forma més acusada després, fins a arribar a la pista que puja des del Coll de Can Bori a la qual s'accedeix després de superar una cadena. Seguint aquesta pista, després de girar a la dreta a la cadena, arribem al Coll de Can Bori i en aquest encreuament de camins, prenem el que trobem a la nostra esquerra, que ens portarà fins a Sant Climent de Llobregat (es continuen seguint les marques del GR). Descendim uns metres pel camí de terra, i al punt en què el terra d'aquest passa a ser de ciment, veiem com les marques del GR 92 se’n van per un sender que trobem a la dreta, però que baixa paral•lel a la pista per tornar-se a trobar uns metres més endavant, on acaba el tram pavimentat. Seguim baixant fins a Can Riera, i just en aquest punt, neix a la nostra esquerra un sender que puja fins al cementiri de Sant Climent. Les marques vermelles i blanques que veníem seguint, se’n van per aquest camí, en canvi nosaltres seguirem baixant per la pista forestal, passant al costat de Can Riera Nou, arribant fins als voltants del polígon industrial que està a l'entrada de Sant Climent. Uns metres abans d'arribar a la primera nau de l’esmenta’t polígon, a la nostra dreta, trobem un curt camí que baixa fins a la riera, el qual seguim per arribar a la mateixa. Una vegada ja al jaç de la Riera de Salom, continuem per ell fins que conflueix amb la Riera de Sant Climent després de passar per sota la carretera que uneix les poblacions de Viladecans, Sant Climent i Sant Boi. Boi. Caminem durant diversos minuts seguint el traçat que en el seu moment va dibuixar l'aigua, i després d'un ampli gir a la dreta, quan el jaç de la riera redreça la seva llera en direcció a Viladecans, trobem a mà esquerra, un petit corriol que s'interna al bosc, i que pujant gradualment (excepte uns 10 metres on la inclinació és important), ens condueix fins al Camí de Can Menut (Pal indicador que ho identifica, i que ens informa que falten 1,5 quilòmetres per arribar a la quarta de les ermites). Hem arribat a la pista forestal que puja fins a l'ermita de Sant Ramón per la seva cara sud. Ara només hem de seguir el traçat d'aquesta ampla senda, que amb alguns trams d'acusada pujada, entronca amb el camí que puja pel vessant E de la muntanya. Per arribar a aquesta pista principal evitarem donar les últimes corbes que dibuixa la que estem transitant i un fort pendent una vegada hàgim canviat de camí, escurçant seguint un evident camí pedregós, que ens portarà uns metres més amunt a enllaçar amb la ve per la nostra dreta (de seguir recte també s'uneixen però uns metres més a baix havent de salvar-se en girar a l'esquerra, una rampa de forta inclinació). Arribats a aquest punt, i sense abandonar en cap moment la pista forestal, arribem als peus de l'ermita de Sant Ramón, punt més elevat de la muntanya de Montbaig, després de superar una última rampa bastant acusada que ens deixa al costat d'una cadena, a pocs metres de la paret dreta de l'edifici. Salvant uns quants graons, arribem a l'entrada principal de l'ermita. Després de fer un volt per admirar la construcció, tornem a la cadena, i just davant d'aquesta, trobem una ampla pista forestal que en direcció NO, i amb alguns metres on la inclinació és molt elevada, ens condueix fins a la carretera que uneix les poblacions de Sant Climent i Sant Boi. Per arribar fins a la carretera només trobem un encreuament de camins evident, es tracta d'una altra pista que a mà dreta enllaça amb la qual seguim, i que de prendre-la ens faria retrocedir. Ja sobre l'asfalt girem a la dreta, com si volguéssim baixar a Sant Boi, creuem la via i a escassos 15 metres trobem una nova pista forestal, també tancada amb una cadena, i un pal indicatiu que ens indica L’Estret de Roques. La prenem i pocs metres després de superar la referida cadena, a l'esquerra, trobem dos senders, amb un petit pal indicatiu, que indiquen com anar a L’Estret de Roques. És igual quin dels dos seguim, ja que s'uneixen uns metres més amunt, per més endavant, desembocar en la pista principal o Camí del Puig de l’Angle. Girem a la dreta i continuem pujant, ara de manera més assossegada, i sense deixar la pista (excepte en una corba a la dreta, on un evident sender ens fa passar al costat d'una plantació de vinyes, i ens evita haver de fer uns quants metres addicionals donant la marrada que fa el camí que venim seguint), arribem al Coll de Querol, nou encreuament de camins, i on reprenem les marques del GR 92. Nosaltres seguim pel qual trobem a l'esquerra, cementat durant els primers 10-15 metres, i que després es converteix en una altra pista forestal que porta fins a Sant Climent de Llobregat (els altres que trobem en el Coll de Querol ens porten per aquest ordre de dreta a esquerra, el primer a la urbanització Celsaspina, el segon just darrere de la creu central, a Torrelles de Llobregat, i el que està al costat d'aquest últim al Costa Fustera). Després d'uns dos quilòmetres de pista, arribem a Sant Climent de Llobregat, i seguint les marques vermelles i blanques descendirem fins a la plaça Francesc Macià, per després pujar pel Carrer de l´Esglesia i Carrer Padró, fins a arribar al Coll de la Creu, a escassos metres del cementiri. En aquest punt abandonem definitivament les marques del sender de gran recorregut, que se’n van fins al cementiri per continuar. Just on acaba la pujada i el terreny es torna descendent, trobem a la dreta una nova pista forestal, el Camí Ral, que en acusada pujada, ens fa guanyar altura ràpidament en un traçat revirat que ens porta fins a l'última de les ermites que avui visitarem, la del Roser (o del Remei segons la documentació consultada). A partir d'aquí i en un continu puja i baixa (realment pugem més que baixem) seguim avançant en direcció a Begues, trobant-nos amb diversos encreuaments, però seguint sempre per la pista principal per la qual venim transitant des de fa ja alguns quilòmetres. En arribar als voltants de la Roca del Barret, trobem un nou encreuament de camins, el que venim transitant que contínua recte passant prop de la referida roca, un altre que s'incorpora per l'esquerra que també puja des de Sant Climent, i un petit sender que a mà dreta s'interna en el bosc. Seguirem aquest últim i aviat es bifurcarà en dos, seguint nosaltres el de més a l'esquerra que remunta el jaç pedregós del torrent, pujant en paral•lel a la pista que hem deixat en l'encreuament, fins a enllaçar de nou amb ella a escassos metres d'arribar a la pista forestal, en aquest punt asfaltada, que baixa fins a Torrelles de Llobregat. Pugem per la carretera fins a la Rectoría, i tenint davant nostre la carretera que porta de Gavá a Begues, encaminem els nostres passos en aquesta direcció, decantant-nos cap a la dreta, per encarar-nos cap a la població on acaba el recorregut. Arribem al traçat antic de la carretera abans esmentada, que travessa el poble de Begues d'est a oest, i després d'uns minuts veurem un cartell que indica l'entrada al Parc Natural del Garraf, a la cantonada del carrer de l´Agricultura, girem a l'esquerra seguint la indicació del cartell, i ja veurem el Carrer Onze de Setembre, on fa unes hores, havíem començat a caminar.
|
