•Descripció del recorregut:  l recorregut comença a l'aparcament de terra situat a pocs metres del revolt que hi ha enfront de la barrera del pàrquing del Monestir. Des d'aquí pugem fins a l'estació del cremallera creuant tot de l'aparcament, i una vegada en aquesta, després de caminar uns metres més, girem a l'esquerra prenent el camí cimentat (Camí de Sant Miquel, també GR-5, GR-6, GR-172 i PRC-19) que puja passant pel càmping de Montserrat, arriba després d’una mica més d'un quilòmetre a la primera de les ermites que visitarem, la de Sant Miquel. Prèviament haurem creuat la Porta de Sant Miquel, i haurem trobat a mà esquerra un desviament per anar a visitar la Creu de Sant Miquel.Des d'aquí seguint pel mateix camí de ferm cimentat, passem al costat de la Bassa de Sant Miquel, per arribar al Pla de Sant Miquel o dels Soldats, on trobem un encreuament de camins. De front seguiríem pel Camí de les Bateries o Camí vell de Collbató a Montserrat, per l'esquerra s'incorpora el Camí de la Quadra de Sant Miquel (GR´s abans citats) i a la dreta neix el Camí de les Ermites (PRC-19), que després d'una llarga pujada de considerable inclinació porta fins al Pla de les Taràntules, on està l'estació del funicular de Sant Joan. Per arribar fins a l'estació, a les últimes corbes en lloc de seguir el camí pavimentat, tracem una diagonal sobre el roqueter, que ens evita uns centenars de metres del recorregut, però que porta al mateix lloc que el camí principal. Una vegada a l'estació, seguim de front per seguir durant uns metres el Camí nou de Sant Jeroni, el qual deixarem una vegada passats uns graons, just abans que comenci a girar a la dreta per envoltar la base de la Gorra Marinera, prenent un petit sender que neix a mà esquerra i que entre el bosc ens portarà a un petit coll. Descendim una mica i a la nostra dreta ja veurem les ruïnes de la segona ermita del dia, la de Sant Jaume. Per accedir a ella, hem d'abandonar el camí que veníem seguint per progressar pel roqueter fins a arribar a la base del seu mur, on una petita grimpada sense dificultat, ens portarà a l'interior del que antigament va ser la construcció religiosa. El retorn al camí pel qual veníem el farem desfent el que hem fet per arribar fins a ella, prestant molta atenció (també en la pujada) a les possibles relliscades i caigudes de pedres que aquests puguin provocar. De nou al sender, seguim fins a enllaçar amb el Camí de Sant Joan, i caminant per aquest, en pocs minuts arribarem a un nou objectiu, el tercer, l'ermita de Sant Joan. Retrocedim uns passos, fins a l'última corba del camí, i aquí baixem pel pedregal, per un camí que sense estar massa fresat és molt evident fins a introduir-nos al bosc on ara sí, trobem un camí ben definit que ens portarà fins a una nova ermita, la de Santa Caterina. Una vegada visitada la construcció, prenem un sender que hi ha en el costat esquerre de la mateixa, que zigzaguejant entre el bosc i algun que un altre rocater, entronca amb el qual puja des del Clot de la Mónica passant pel Bassal dels Corbs. Una vegada en aquest últim girem cap a la dreta per pujar emboscats fins a arribar de nou al Camí de Sant Joan, però alguns metres per sobre de l'ermita que ja hem visitat, just a l'encreuament on aquest puja cap a les ruïnes de l'antic restaurant i de l'ermita de Sant Onofre. Seguint aquest camí pavimentat durant els primer metres, ens introduïm en les ruïnes de les dues edificacions, recorrent en horitzontal la paret de la muntanya, fins a arribar a una balma amb un petit dipòsit natural d'aigua a la paret. És aquí on s'aixecava l'ermita a Sant Onofre amb la seva cisterna d'aigua. Seguim recte fins a enllaçar amb el camí que puja de més a baix i que amb una forta inclinació ens portarà fins al coll on comença l'Escala de Jacob. Una vegada en aquest punt, abans d'iniciar el descens per la referida escala, prendrem un sender que enllaça amb el nostre camí baixant pel costat esquerre, i que després de superar uns pocs metres de desnivell, ens portarà fins a les ruïnes d'una nova construcció religiosa de les quals estem visitant, l'ermita de Santa Magdalena, als peus de la roca del mateix nom. Baixem de nou fins al coll, girem a l'esquerra i continuem descendint, primer per l'Escala de Jacob, i després pel bosc, fins a enllaçar de nou amb el Camí Nou de Sant Jeroni. Transitem uns centenars de metres per aquest camí, i igual que hem fet abans per accedir a l'ermita de Sant Jaume, ara just a la corba que gira a la dreta per anar a envoltar la base del Gorro Frigi, trobem dos grans graons de ciment per la contenció del terreny, girem a l'esquerra, introduint-nos en el bosc, per pujar amb forta inclinació pel camí que porta a la cara sud del Gorro Frigi. Després de superar un pas equipat amb cadenes, sobre el relliscós roqueter, ascendim uns metres més per arribar al coll que es forma entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi. Una vegada en aquest seguirem descendint al costat de la paret del Gorro, per trobar la més amagada i desconeguda de les ermites que avui visitem, la de Sant Martí, edificada aprofitant una balma de la paret. De seguir recte seguint la direcció natural del camí que portàvem sortiríem a un roqueter on s'inicien diverses vies d'escalada, així que girant a l'esquerra conforme hem arribat fins a allí, ens tornem a introduir al bosc per anar resseguint entre els arbres, la riba del roqueter, caminant sobre una senda molt evident, i a trams amb fites, que ens deixarà en el camí de la Canal de Llaurer. Girem a la dreta per seguir pujant fins a arribar al peu de la paret O del Gorro Frigi, i des d'aquí baixem pel roqueter fins a arribar per tercera vegada al Camí Nou de Sant Jeroni. Caminem per aquest camí principal que recorre la Serra dels Paparres, fins a arribar al punt on enllaça amb el Camí Vell de Sant Jeroni, on girem a la dreta per seguir-ho durant uns pocs metres, i de seguida abandonar-lo i pujar al que uns metres més amunt recorre la Serra dels Lluernes. Una vegada deixat enrere al sender que porta a la Canal dels Arinjols o dels Avellaners (depenent de la literatura consultada), trobem a la nostra esquerra, en un revolt a la dreta del camí, pocs metres abans d'arribar a la Balma del Cavall, un sender que ens portarà després de pujar uns minuts fins a l'ermita de Sant Antoni. Desfent el sender de pujada, tornem de nou al camí que recorre la Serra de les Lluernes, per arribar, després d'un continu puja i baixa, fins al peu de l´Elefant on iniciem un suau descens que ens portarà, passant prèviament pel Coll de Sant Salvador fins a una nova ermita, la de Sant Salvador. Després de visitar-la continuem baixant passant submergits en el bosc entre la Xirimoia i la Trumfa, fins a enllaçar amb el PRC-19, del que ens havíem separat uns metres més enllà del Pla dels Tarántules. De seguir-lo recte segons baixem arribaríem en pocs minuts a l'ermita de Sant Benet, però girem a l'esquerra per anar a buscar la de la Trinitat, seguint en tot moment les marques grogues i blanques del sender de petit recorregut. Caminem una mica més i davant nostre ja veiem el Pla de la Trinitat per on passen el GR-4 i el GR-172, però nosaltres seguirem recte per seguir un petit sender que entre roques i resseguint la part més alta de les parets que donen a l'aparcament del Monestir, ens portarà per aquest ordre, després d'una curta baixada per un roqueter, primer a Sant Dimes (ermita incrustada en la roca), a la qual no es pot accedir a causa que el camí està tancat amb un reixat metàl•lic, i després a l'ermita de la Santa Creu (Santa Creu i Santa Elena segons l'antiga cartografia). Retrocedim uns metres, i tornem a la base del roqueter que hem baixat anteriorment, però no el pugem, sinó que seguint el sender que hi ha a l'esquerra, deixem enrere les dues ermites caminant pel Camí dels Totxos, antiga via d'aprovisionament de les dues ermites (poden veure's les restes de les baranes metàl•liques que servien per evitar que els rucs de càrrega caiguessin pel precipici), que baixa pràcticament en paral•lel al que dibuixen uns metres més amunt els dos GR´s abans citats. A pocs metres de Sant Benet, un petit sender, surt del Camí dels Totxos, per anar a buscar els GR´s, i uns metres després de creuar una porta metàl•lica, una nou sender, ens puja fins a la penúltima de les ermites que visitarem, Sant Benet. Retrocedim de nou fins als GR´s i seguint aquests, en una pronunciada baixada, arribem fins al Camí Vell de Monsterrat, just en la Plaça de Santa Anna, on només hem de caminar unes poques desenes de metres per veure l'ermita de Santa Anna. Des d'aquí el retorn al Monestir no té perduda cap, es tracta d'anar baixant les escales passant primer pel Pas dels Francesos (o del Francès segons la cartografia més antiga) i després per les Escales dels Pobres arribem de nou fins a l'estació del cremallera al costat del Monestir. De camí a l'aparcament, abans d'arribar a una pronunciada corba a l'esquerra, davant del restaurant, hi ha una escales que porten al Camí dels Degotalls o del Magnificat, on trobarem a un vell conegut, el PRC-19 amb el qual ja hem coincidit en diverses ocasions. Seguirem aquest ample camí i just abans d'iniciar La Baixada dels Geperuts, seguint les fletxes grogues indicadores del Camí de Sant Jaume (o Camino de Santiago), baixarem per un estret sender fins a la carretera, una corba més enllà d'on hem iniciat l'excursió. Tan sols ens falta retrocedir uns metres sobre l'asfalt per tornar al punt de sortida.
En cas d'estar interessats en fer aquesta gran pregaria, el material necessari serà; moltes ganes de caminar, una ampolla de Jack Daniels, un vas de tipus xupito i molta orientació, sobre tot en la part final del recorregut. Aixi podrem pregar i brindar per Sant Miquel (l'ermita dels turistes), per Sant Jaume (lo niu d'àligues), per Sant Joan (avui, sense restaurant), per Santa Caterina (l'ermita amagada), per Sant Onofre (un sant, sense ermita), per Santa Magdalena (veïna de Sant Onofre), per Sant Martí (als peus del Frigi), per Sant Jeroni (la més alta de totes), per Sant Antoni (bell mirador), per Sant Salvador (ermita i refugi), per La Trinitat (ermita de okupas), per Sant Dimes (dins del monestir), per la Santa Creu (cau de frares eremítics), per Sant Benet (refugi d'escaladors) i per Santa Anna (antigament, la més important). En acabar el recorregut, podem fer la pregaria final i arribar-nos a veure la Verge bruna, aixi si hem brindat per tot lo santoral, veurem que el miracle va sorgint efecte, i fins i tot la Verge comença a ser més clara, per deixar de ser negre. (Total del recorregut, 5 hores.....sense comtar els brindis i les pregaries) |
