•Descripció del recorregut:  omencem a caminar en l'aparcament situat a escassos metres del restaurant de Coll Formic, seguint la carretera en direcció al poble del Montseny, on hi ha un tancat en forma de plaçeta de sorra, i que és on trobem el primer pal amb les marques verdes i vermelles que ens acompanyaran fins al final del recorregut, i més enllà, fins a Montserrat.Seguim aquest estret sender fins a arribar a les escales que vénen de la carretera, les baixem i travessem aquesta, per anar a buscar l'ampla pista forestal que allà comença en accentuada pujada, al costat del restaurant. Des d'aquest punt ens acompanyaràn durant diversos quilòmetres les marques del GR-5.2, variant del sender GR-5. Seguint en tot moment el camí principal (rebutjant pistes i senders que tant a esquerra com a dreta d'aquest van sortint) i les marques anteriorment citades, recorrem de punta a punta el Pla de la Calma, passant per aquest ordre per la Soleia de Ferriol, el Pla de l´Ase Mort, la Pujada de la Mel, el Pla de l´Estany, el Pla del Bassau, el Pla del Clot, el Pla del Cafè (al costat esquerre segons el sentit de la marxa que portem, trobem la ruïnes de l'antiga masia del Cafè), el Pla del Ginestar, el Collet de la Font del Ginebre, Pedres Blanques, el Pla de la Llacuna, la Masia de l´Agustí (Parc Etnològic del Tagamanent) i el Collet de Sant Martí, en un continu puja i baixa de rampes de diferent inclinació i longitud. En arribar al Pla del Cafè acaba la variant GR-5.2, i trobem el GR-5. En aquest coll, al peu del Tagamanent, girem a la dreta per seguir un camí que introduint-se en el bosc, primer amb uns metres d'escassa inclinació, però després de forma més acusada baixa, esquitxat d'arrels dels arbres i de lloses de pedra, creuant en diverses ocasions la pista forestal que puja fins al Collet de Sant Martí, fins a arribar a la població d’ Aiguafreda, a la qual entrem just on neix aquesta pista forestal. Durant el descens passarem per les ruïnes de la masia de Puig-Agut. Una vegada a Aiguafreda, creuem la riera de l´Avenço per arribar al carrer del mateix nom, i una vegada hi som, seguint en tot moment les marques, anem a la recerca del pont que creua per damunt el riu Congost, mentre que per sobre d'aquest passa la C-17, i que porta al barri de l´Abella, anant sempre en direcció ES. Abans d'entrar al pont, trobem enmig d'una rotonda un monòlit de pedra, que marca el punt d'inici del GR-2, que porta des d'allà fins a la Jonquera. Una vegada a l'altre costat travessem diversos carrers sempre en adreça E, i anem pujant cap al bosc, al que entrem per ascendir durant uns metres paral•lels al Torrent dels Avellaners. En aquest punt, on el camí abandona l'asfalt, ens separem del GR-5 que des del Pla del Cafè ens ha acompanyat i que tornarem a retrobar a la Creu, a prop de Monistrol de Montserrat. En lleugera, però agradable pujada arribem fins als Terrissos Vermells, on veiem en alguns arbres antigues marques, ara esborrades de la M-M que abans girava a la dreta per remuntar el Grau del Sunyer fins al Grau de Can Tresquarts, passant per la masia de Can Tresquarts. Seguint el recorregut actual, pocs metres més enllà de la terra vermellosa dels Terrissos Vermells, trobem una pista forestal que en acusada pendent en alguns punts de la mateixa, i durant pràcticament dos quilòmetres, ens portarà gairebé en paral•lel al traçat antic, fins al Grau dels Matxos i el Bosquet del Febrer. Pocs metres més enllà del punt on el terreny en lloc de pujar baixa, l'abandonem girant a la dreta, seguint nombrosa marques verdes i vermelles pintades en el terra, que a falta d´un camí ben marcat ens indiquen per on hem de seguir, fins a portar-nos a un fresat sender que passant per la masia del Febrer, ens farà pujar, després de travessar uns metres de bosc fins a una altra ampla pista forestal que de seguir-la cap a l'esquerra ens conduiria als Cingles de Bertí. Nosaltres la prenem però girant a la dreta, i després de passar pels voltants de les masia de Can Lluci i Can Xico, arribem al Collet del Taló, on creuem la carretera C-1413, per continuar per la mateixa pista, que a l'altre costat de l'asfalt contínua, passant al costat de la Creu del Pou, fins a la masia del Pou. Una vegada depassada l'entrada de la construcció, deixem l'ample camí pel qual veníem circulant que gira a l'esquerra, per prendre un sender que a mà dreta entre el bosc i el rocater va guanyant alçada fins a arribar al Coll del Fabregar, i a partir d'aquest, contínua en un estret corriol encaixonat entre els arbres (ple d'altres que han caigut i sobre els quals s'han pintat les marques que venim seguint). Després de diversos centenars de metres arribem fins al Collet del Marsó, on creuem una nova pista forestal que no seguirem, per continuar recte cap al Grau Port. El camí pel qual veníem s'ha convertit en una pista i aquesta ens portarà després de recórrer la Serra de la Collada de nou fins a la C-1413 just a l'encreuament on surt el desviament que va a Sant Quirze de Safaja. Creuem el pont sobre el Tenes, i a la primera corba que dibuixa la carretera, l'abandonem per girar a la dreta i resseguir el Torrent dels Horts dels Ferreries. Mentre avancem, a escassos cinc metres d'arribar a una petita barraca que hi ha a mà dreta del camí, veurem que les marques segueixen per un sender que surt a l'esquerra i que en còmoda però revirada pujada, ens portarà fins a l'asfalt de la urbanització del Coll de Poses, punt i final d'aquesta primera etapa.
|
